Glosario de Términos
Términos que comienzan por la letra I:
-
- Ibn al-Faradi
- (Còrdova 962 - 1013) Jurista i gra erudit andalusí. Estudià dret a El-Qairouan i ensenyà a Còrdova. Després del pelegrinatge fou cadi de València. Entre les sevs nombroses obres cal assenyalar el Kitab ta'rih
-
- Ibn Gahhaf, Abu Ahmad Ga'far
- (València ? - 1095) Cadi de València. Era membre d'una família aristocràtica iemenita assentada a València des dels primers moments de la conquesta musulmana. Fou elegit cap de la república municipal instituïda a València (1092) després de la revolta popular que destronà al-Qadir, l'antic rei de la taifa de Toledo, imposat per Alfons VI de Castella i Alvar Hañez. Pactà amb el Cid en veure que no podia enfrontar-s'hi victoriòsament i ambdós impediren l'entrada dels almoràvits a València (1093), contra els desigs de la part més puritana de la població (encapçalada pels Banu Wagib), partidària de fer cara al Cid amb l'ajuda dels nord-africans. Destituït temporalment del govern de la ciutat, fou elegit novament pel poble i, malgrat que intentà de negociar amb el Cid, que assetjava València, no pogué evitar que aquest hi entrés (1094). El Cid el confirmà en el càrrec de cadi fins que, foragitat el perill almoràvit amb la victòria a Quart de Poblet, el féu executar acusant-lo de la mort d'al-Qadir.
-
- Ibn Wagib
- (segle XI) Alfaquí de València, membre de la puritana família dels Banu Wagib. Partidari del fanatisme almoràvit, durant el setge del Cid revoltà el poble contra Ibn Gahhaf, el qual substituí en el govern de la ciutat. Restituït Ibn Gahhaf, fingí de lliurar a al-Musta'in de Saragossa per tal de guanyar-se el desorientat poble, però, descobert, fou lliurat per Ibn Gahhaf al rei de la taifa de Saragossa.
-
- iconografia
- Ciència auxiliar de la història de l'art que serveix per a desxifrar la temàtica d'una obra. Mitjançant l'anàlisi iconogràfica hom pot trobar les fonts, l'origen i la definició d'un tema determinat i estudiar-ne l'evolució i els canvis soferts per la seva representació en les diferents àrees culturals. La iconografia té origen en el Renaixement, amb l'estudi de les representacions tant de les divinitats clàssiques com de temes simbòlics i al·legòrics. Els primers estudis d'iconografia cristiana, fets a partir de la interpretació de l'art de les catacumbes, daten del s XVI. Al s XIX hom començà a estudiar la iconografia medieval de cada poble, conseqüència de la revaloració romàntica de les nacionalitats i del gust per l'edat mitjana. Al s XX destaquen els estudis de L.Réau i E.Mâle i l'evolució de la iconografia a partir d'Aby Warburg.
-
- Idaci [Idali]
- ? segle VII. Bisbe de Barcelona (~666-689). Fou amic del metropolità Julià de Toledo, amb el qual es tractà en el concili toledà del 688 i que escriví, a petició d'Idaci, el Prognosticon futuri saeculi. El 689 trameté aquest tractat a Sunifred, metropolità de Narbona, amb el prec de difondre'l entre els seus sufraganis. Julià li dedicà una altra obra, perduda, i el tractà de sant, fama que ha passat a la literatura posterior.
-
- Idalguer
- ? segle IX - segle X. Bisbe de Vic (899-914). Fou el segon de la diòcesi restaurada; desplegà una gran activitat en la seva organització; consagrà les esglésies de Lluçà, Manlleu i Sant Julià de Vilatorta. El 906, en un concili de Barcelona, féu una relació de l'estat de la seva diòcesi i obtingué d'exonerar-la del tribut anual imposat per Narbona. Fou marmessor de Guifré II o Guifré Borrell.
-
- IHS
- Transcripció llatina de l'abreviatura del nom grec de Jesús (IHEOTE), erròniament interpretat com a sigla de Iesus Hominun Salvator.
-
- Imad al-Dawla, 'Abd al-Malik ibn Ahmad
- (segle Xll) Darrer rei de la taifa de Saragossa (1110) de la família dels Banu Hud. Durant el govern del seu pare, al-Musta'in, aconseguí de l'emir Yusuf ibn Tasfin (1102) el manteniment de l'autonomia hudita (com a enclavament entre els almoràvits i el regne cristià aragonès) davant les aspiracions d'annexió del governador almoràvit de València. Mort el seu pare, fou aviat foragitat de Saragossa i governà (1110-30) un petit territori indepèndent entorn de Rueda de Jalon.
-
- imatge
- Representació de Jesucrit, la Mare de Déu o els sants
-
- Imposta
- Carreu o rengle de carreus, generalment motllurats i més sortints que la paret, sobre els quals descansa un arc o una volta. La seva funció és de formar un taló on hom posa el xindri que sosté l'arc o la volta fins que és tancat.
-
- Infeudació
- Acció d'infeudar. Com sigui que a Catalunya, seguint l'evolució experimentada a l'Occident europeu, cap al segle X s'havien fos ja en una sola institució el feu i les originàries figures del vassallatge personal i del benefici hereditari, l'acte d'infeudar reflectia formalment la plasmació d'aquells dos aspectes. D'una banda, precedia l'homenatge i jurament de fidelitat per part del vassall a favor del senyor, amb la cerimònia de posar aquell, agenollat, les mans entre les d'aquest darrer, i la consegüent prestació de fiança (firma de dret) garantidora del compliment dels seus deures; de l'altra, seguia la investudura o encomanda del feu (castell, terra, càrrec, etc) per part del senyor a favor del vassall, exterioritzada sovint també amb actes simbòlics del lliurament del bé constitutiu del feu, i que representava la remuneració dels serveis a què s'obligava el vassall amb la prestació de l'homenatge.
-
- infeudar
- Cedir en feu un bé immobiliari, un càrrec públic o una senyoria amb jurisdicció per part del rei, el comte o el senyor a un vassall o persona de rang nobiliari.
-
- Ingilberga
- ? segle X - segle XI Darrera abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1017). Era filla il·legítima d'Oliba Cabreta, comte de Cerdanya i Besalú, i, segons sembla, d'Ingilberga, muller d'Ermenir, senyor de Besora. Regí l'abadia fins el 1017, que en fou expulsada per una butlla del papa Benet VIII, obtinguda pel seu germà Bernat I Tallaferro, comte de Besalú, amb el pretext o l'acusació de dissolució moral del monestir. Bernat I cobdiciava els béns del monestir com a dotació del naixent bisbat de Besalú, circumstància que fa dubtar de la veracitat de l'acusació. S'acollí a la protecció del seu germà Oliba, bisbe de Vic, i residí fins a la seva mort, ocorreguda abans del 1046, amb el seu nebot Guillem de Balsareny, futur bisbe de Vic.
-
- Ingobert
- ? segle IX. Bisbe d'Urgell, successor de Galderic (878), des d'abans del 885. L'any 886, a causa d'una greu malaltia seva, el prevere cerdà Esclua usurpà la diòcesi urgellenca i el deposà. El 890 assistí al concili de Port, prop de Nimes, convocat pel metropolità Teodard, i en aquest concili fou retornat al bisbat; ja reintegrat, consagrà (891) les esglésies de Cerdanya d'Ardòvol, a Talló, i Baltarga. L'any 893 encara era bisbe.
-
- inquisició
- Organisme eclesiàstic que tenia com a finalitat de vetllar per la puresa de la fe, investigant els errors i castigant-los públicament. La gran florida de moviment càtars dels segles XI-XII, alhora que d'altres moviments espirituals i apocalíptics, determinà la urgència de la funció episcopal de vetllar per la conservació de la fe de la comunitat cristiana. En el context de la croada contra els albigesos, el concili de Tours (1163) determinà que les autoritats tenien l'obligació de cercar els heretges de llur diòcesi o territori; d'aquí vingué la primera aplicació, bé que temporal -tres mesos-, a Tolosa,per obra del cardenal legat, Pere de Sant Crisògon, i el comte Ramon V?????????????????
-
- intestia
- Mal ús de la Catalunya Vella, en vigor els segles XI-XVI, a què eren sotmesos els pagesos de remença en el cas de morir sense deixar testament. Venia ja de l'usatge "De intestaris", que disposava que, quan el pagès o la pagesa morís sense testament, el senyor adquiriria la tercera part dels béns del difunt; si només deixava consort, o només fills, el senyor rebria la mitat del béns; si moria sense consort ni fills, la meitat seria per al senyor, i l'altra, per al familiar a qui correspongués segons dret; si no restaven parents, el senyor obtindria tot el patrimoni. En tots els casos restaven salvats a la muller els seus drets al dot, l'escreix i el que li pogués correspondre per raó de la viduïtat. Als llocs on era aplicat el dret especial del bisbat de Girona, els segles XIII-XV, si el pagès de mas o masada moria intestat, els senyors directes rebien la tercera part dels béns mobles i del bestiar, i les dues parts restants d'aquestes eren destinades a despeses de la seva sepultura i a pagar els deutes del difunt. Si es tractava d'un jove-home que moria intestat, el senyor rebia la tercera part dels béns de tota mena, i, de la resta d'aquests se'n feien unes altres tres parts, una per a misses en sufragi del difunt, una altre per a la parentela (amb preferència dels fills sobre tothom) i del residu per a fer almoines. En el cas que el jove-home deixés béns adventicis producte del seu treball a la casa, el pare en tenia l'usdefruit vitalici. En el cas que, en una mateixa successió, es donés conjuntament el cas d'eixorquia amb el d'intestia, el senyor havia d'escollir entre una o altra exacció, atès que hom les considerava incompatibles. Aquest mal ús fou abolit per la sentència arbitral de Ferran II l'any 1486.
-
- intradòs
Cara interior d'una volta, d'un arc.
-
- investidura
- En el règim feudal, acte pel qual un senyor lliurava un feu al seu vassall. La investidura consistia en el lliurament d'un objecte que simbolitzava la potestat senyorial (cetre, anell, vara) o d'objectes provinents del feu (ram de flors, un grapat de terra, bàcul) i generalment la cerimònia era precedida del jurament de fidelitat i de l'homenatge. L'intent, els segles Xl i Xll, dels senyors feudals, ris i emperadors de monopolitzar, juntament amb l'investidura, la col.locació de beneficis eclesiàstics i àdhuc la provisió de bisbats i abadies provocà l'anomenada lluita de les Investidures.
-
- Isam al-Hawlani
- (segle X) Conqueridor àrab de les Balears i primer valí (904-12). Malgrat que les Illes havien sofert diverses ràtzies per part dels musulmans, no fou fins a l'expedició d''Isam, que foren incorporades a l'emirat de Còrdova. Urbanitzà la ciutat segons el model de Bagdad, hi construí posades, mesquites i banys (segons Ibn Haldun). Probablement de la seva època daten l'Almudaina i els banys de l'actual carrer de Serra.
-
- Ishaq ibn Muhammad ibn Ganiya
- (segle XII) Segon governador almoràvit independent de les Balears (v. 1165 - v. 1183). Assolí el poder en rebel.lar-se contra el seu pare i el seu germà, designat hereu per aquell. El seu govern significà la consolidació del poder almoràvit autònom a les Illes, davant el domini almohade peninsular. Emprengué fructuoses expedicions de pirateria a terres cristianes (saqueig de Toló, 1178) i urbanitzà la Ciutat de Mallorca.
-
- Islam
- Conjunt de pobles, països i estats musulmans, tant des del punt de vista sòcio-cultural i polític com religiós. Els quatre primers califes successors de Mahoma representen la gran expansió de l'islam, amb predomini de l'element àrab (Síria, Mesopotàmia, Egipte, Cirenaica, Àsia Menor i Armènia. A més de propagar la fe, es tractava de garantir la seguretat dels creients (ultra la possibilitat d'efectuar profitoses ràtzies). Durant el califat omeia de Damasc l'imperi experimentà un nou impuls, que continuà en el califat abbàssida de Bagdad, després del qual s'inicià la seva desmembració política (califats de Còrdova, fatimita, i otomà, imperis seljúcida i mongòlic, etc.). Això no obstant, es mantingué la unitat moral, institucional i econòmica. Actualment l'islam representa una sisena part de la humanitat i s'espandeix encara a l'Àfrica negra.
-
- Ismail ibn Musà ibn Qasi
- (? - ? V. 890) Senyor de Lleida. Nét de Musa ibn Fortun (BanuQasi), encapçalà una revolta (870) contra Còrdova, s'emparà de Saragossa (871) i de diverses places de la conca de l'Ebre i es declarà independent. Aliat amb Alfons III d'Asturies i amb el seu germà Fortun ibn Musà, revoltat a Tudela, repel.lí repetits intents de sotmetre'l per par de l'emir Muhamad I, l'autoritat del qual acceptà (880) després d'ésser derrotat i empresonat. De nou senyor de Lleida (882), hi reconstruí la suda i les muralles, fet que li valgué l'atac del comte Guifré I, el qual ell derrotà (884) i perseguí fins al Llobregat.
-
- iudex
- En el regne visigòtic i en els hispanocristians, funcionari encarregat d'administrar justícia. Designats pel rei amb caràcter ocasional (iudices, curiae, iudices palatii), a partir del segle XII els iudices esdevingueren permanents i als Països Catalans hom els anomenà batlles.
Término del Día
- Frotard:
- (? - Tomeres, Llenguadoc 1099) Abat benedictí de Sant Ponç de Tomeres (prop de Besiers) del 1061 al 1099. Amic dels papes Alexandre ll, Gregori Vll i Urbà ll, fou legat pontifici al Llenguadoc, Catalunya i Aragó. Home d'empenta i d'acció múltip...
