Glosario de Términos
Términos que comienzan por la letra P:
-
- Puigverd, Pere (1)
- (s XII) Magnat. Fill de Vidià de Puigverd. Heretà del seu pare els castells de Barberà, Pera i Prenafeta (Conca de Barberà), que li calgué defensar de les escomesses dels sarraïns, en particular el de Barberà, que edificà de nou i repoblà abans del 1147. Participà a la campanyà d'Almeria (1147) amb deu cavallers propis i a la conquesta de Lleida (1149), ont obtingué alguns castells. És famós el plet que sostingué amb Ramon Berenguer IV pel fet de no voler reconèixer-li el vassallatge pels esmentats castells que tenia del seu pare i abans eren del seu oncle matern Arnau Pere. Un tribunal arbitral reunit a Lleida i presidit per la majoria de magnats de l'època, entre els quals el comte Arnau Mir de Pallars i els bisbes de Barcelona i Lleida, sentencià contra seu i li calgué reconèixer l'alt domini del comte. En el seu testament del 1167 llegà els béns de Barberà als templers i part sl monestir de Poblet. El seu fill homònim Pere de Puigvert discutí als templers els drets sobre Barberà.
-
- Puigverd, Pere (2)
- (segle XII) Abat de Santes Creus (1158-85). Fill probable del magnat homònim. Fou un dels primers monjos catalans del monestir cistercenc de Valldaura-Ancosa i el quart abat del monestir i primer de filiació catalana. Al llarg del seu abadiat la comunitat s'establí definitivament a l'indret de Santes Creus abandonant Valldaura del Vallès (Cerdanyola) i l'indret d'Espluga d'Ancosa, ont no s'arraibà a establir per manca d'aigua. La instal.lació a Santes Creus, que el monestir posseïa des del 1158, fou molt dificultosa per les qüestions sobre la jurisdicció religiosa del lloc, que pertanyia a l'arquebisbe de Tarragona i al bisbe de Barcelona. La protecció del papa Alexandre III permeté a la comunitat d'instal-lar-s'hi el 1169 i inicià les noves construccions (1174), molt avançades al final del seu abadiat. Actuà en els afers generals del país i en les diferències amb Poblet, que són un primer indici de la importància que adquiria el naixent monestir. Hom ha dit tradicionalment que el 1185 passà a ocupar la diòcesi de la Seu d'Urgell, si bé cal considerar el bisbe Pere de Puigverd que regí aquella diòcesi entre el 1204 i el 1230 com un altre parent homònim.
-
- Pujades, Jeroni
- (Barcelona 1568 - Castelló d'Empúries, Alt Empordà 1635) Cronista, doctor ambdós drets per a la universitat de Lleida, professor de cànons en la de Barcelona, oïdor de l'audiència i apoderat general i jutge del comtat d'Empúries. El seu pare es deia Miquel i la seva mare Elisabet. Es casà el 1592 amb Elisabet, filla del doctor Bernat Roig, de Mataró oïdor de la reial audiència de Barcelona; en tingué 8 fills i en sobrevisqueren quatre, un dels quals, Bernat, tornà el 1626, després de cinc anys de servir el rei a Milà i la Valtellina, i jurà l'ofici d'advocat fiscal del comtat d'Empúries, i un altre, Dalmau, esdevingué monjo. Vidu, es casà el 1607 amb Salvadora, filla de Miquel Montserrat Vanover, de qui tingué dues filles que sobrevisqueren, una de les quals, Maria Francesca, el 1626 prengué l'hàbit a Santa Clara de Barcelona. La seva obra més important és la Crònica Universal del Principat de Catalunya. Recollí innombrables documents, molts d'ells perduts ara en l'original, en els tres volums de Flosculi i algun de Diversos que Pere de Marca s'endugué a França i ara són a la Bibliotheque Nationale de París. Mostrà un interés particular per Sant Pere de Rodes, perqué era originari de Figueres, pel seu càrrec i residència al comta d'Empúries i perqué havia tingut en aquell monestir un fill monjo i sacerdot. Escriví un voluminòs Dietari, començat el 1601, que arriba fins al 1630; s'han perdut els volums corresponents al període 1611-1620. És de gran interes per a la història d'aquest temps i per a la biografia del mateix autor. Ha estat editat (1975-76) a cura de J.M. Casas-Homs. Conegué una extènsa bibliografia històrica i els fons documentals més importants de Catalunya, però estigué mancat d'esperit crític. És autor també d'un Discurso sobre un tema de protocol, publicat el 1621.
-
- Pujalt, Ramon de
- (segle XII) Cavaller, magnat i conseller comtal. Era fill de Guillem de Pujalt, senyor de Pujalt (Anoia). Des del 1143 apareix en el seguici del comte Ramon Berenguer IV, el qual acompanyà en tots els afers importants del país i fou testimoni del seu testament sacramental (1162). Assistí a l'establiment a Catalunya de l'ordre del Temple (1143), a les conquestes de Tortosa i Lleida (1149), ont obtingué béns i cases, a la carta de població de Lleida i en els pactes amb els comtes de Narbona (1150), en el plet entre Bordet Aguiló i l'arquebisbe de Tarragona (1152) i en els pactes d'amistat amb Castella (1156). Sembla que residia darrerament a Lleida. Mort Ramon Berenguer IV, actuà encara fins al 1165 en el seguici del rei Alfons I el Cast.
-
- Pulla-Calàbria, Mafalda de
- (Salern?, Sicília 1059/1060 - Girona 1108) Comtessa de Barcelona i vescomtessa de Narbona. Filla gran del normand Robert d'Hauteville, dit Guiscard, duc de Pulla i de Calàbria, i de la princesa longobarda Sikelgaita de Salern. El 1078, amb la intervenció del papa, fou casada amb el comte Ramon Berenguer II de Barcelona, i es traslladà a aquesta capital. A Rodés, on s'estava a la residència de la seva cosina-germana Mafalda de Sicília, muller de Ramon de Sant Gèli, comte de Roergue, infantà (1082) el futur Ramon Berenguer III de Barcelona, pocs dies abans de l'assassinat del seu marit. El 1083 ja prenia disposicions sobre l'herència llenguadociana que havia pertocat al seu fill (Carcassona i Rasès) i que ella cedí en feu als vescomtes de Besiers i Agda, que hi actuaren de tutors. El mateix any passà a Catalunya, i confià el seu fill a la tutela del comte Guillem I de Cerdanya, i després a la del seu cunyat Berenguer Ramon II, que associà el jove comte al govern. Vers el 1085 es tornà a casar -conservant, però, el títol de comtessa-, amb el vescomte Eimeric I de Narbona. Vídua (1105), retornà a Catalunya i fixà la residència al convent de Sant Daniel de Girona, que havia dotat ricament. Fundà el monestir de Valldemaria, prop d'Hostalric i d'on morí el seu primer marit. És soterrada a la seu de Girona, en un sarcòfag fet per Guillem Morei.
-
- púlpit
- Trona
-
- puntura
- Puntejat que hom feia als marges externs dels folis (dels còdex i documents) amb una rodeta de punxes, convenientment espaiades, que indicaven la distància de les línies d'escriptura a traçar després amb el punxó.
Término del Día
- monjo:
- Religiós d'un orde monàstic. El mot, del grec ------, designa primerament aquell qui viu sol. Però en un sentit més ampli designa tota aquells que se separen més o menys totalmentde la societat per viure sols amb déu en la pregària (contemplac...
