? segle IX Fundador i primer abat de Cuixà. Arxipreste del bisbat d'Urgell, probablement d'origen cerdà, el 845 inicià una sèrie de compres a Cuixà i a la vall de Codolet, que el convertiren en senyor del lloc. El 854 amb un grup de sis companys, preveres i diaques, de la diòcesi urgellenca es lliurà com a convers al monestir d'Eixalada, donant-li l'església de Sant Germà de Cuixà i el seu alou on ell residia amb els seus companys, convertida en casa monàstica filial d'Eixalada. Quan la riuada de la Tet (878) s'emportà el monestir d'Eixalada, els monjos que se salvaren del desastre es traslladaren a Cuixà, on sota la direcció de Protasi, ara convertit en abat de la casa, originaren el monestir de Sant Miquel de Cuixà. Durant el seu abadiat, que consta només entre els anys 879 i 880, Protasi, ja vell i malalt, desplegà una enorme activitat refent la dotació del desaparegut monestir d'Eixalada i endegant la seva abadia de Cuixà, que posà sota la protecció del comte Miró I el Vell de Cerdanya. En morir, abans del 901, deixà establerta la futura potència i esplendor de Cuixà.
(? - prop de Saragossa 898) Senyor de Saragossa i de Lleida. Membre del Banu Qasi durant l'enfrontament de la família amb Muhammad I de Còrdova, s'alià amb aquest i derrotà el seu oncle Ismail ibn Musa. Conquerí Saragossa vers el 882; però, en ...