Glosario de Términos
- Provença, regne, marquesat i comtat de
- Territorio, feudalismo y sociedad - Territori
- Territori format arran de la disgregació de l'imperi carolingi. Pel tractat de Prüm (855) fou atribuït a Carles I (mort el 863), fill de l'emperador Lotari I, i a la seva mort quedà extingit, però fou ressuscitat el 879 per al duc Bosó I (mort el 887) ?germà de Riquilda, muller de l'emperador Carles II?, que es casà amb Ermengarda, filla de l'emperador Lluís II i deixà el regne al seu fill Lluís I el Cec (mort el 928), que esdevingué emperador (901) amb el nom de Lluís III. El regne de Provença fou també conegut com a regne de la Borgonya Cisjurana (o Baixa Borgonya), regne d'Arle o de Viena, per les seves seus capitalines. Englobava les províncies eclesiàstiques d'Ais, Arle, Embrun i Viena del Delfinat i augmentà amb el comtat de Lió i els bisbats d'Usès i Tarentesa. En 934/935 el rei Hug I cedí el seu regne de Provença (excepte el bisbat d'Usès) al rei Rodolf II de la Borgonya Transjurana, però la incorporació no es féu efectiva fins a la seva mort (947). Els reis borgonyons només tingueren una sobirania teòrica sobre Provença, car el poder efectiu estigué a les mans dels comtes d'Arle i d'Avinyó nomenats en començar el seu regnat el rei Conrad I (vers 948/949), fill de Rodolf II. El comte Guillem I de Provença a Arle (mort el 993), dit l'Alliberador, fill del comte Bosó I (mort poc abans del 967) esdevingué marquès de Provença després d'haver expulsat els sarraïns del seu reducte del Frainet, i cap de la línia dels comtes de Provença a Arle de la primera dinastia, i el seu germà el comte Rotbald I (mort vers el 1002) ho fou de la línia dels comtes de Provença a Avinyó (la seva néta, Emma, es casà amb el comte Guillem IV de Tolosa, i foren pares del comte Ponç II de Tolosa, que heretà la part del comtat coneguda com a marquesat de Provença, i el comte Bertran I, iniciador de la dinastia dels comtes de Provença a Forcalquier, acabada amb la seva filla la comtessa Hildegarda, dita Eva). La marca de Provença comprenia aleshores les tres províncies eclesiàstiques d'Arle, Ais i Embrun i la part de les d'Avinyó i Arle a la ribera dreta del Roine, així com la de Dia. El comte Guillem II de Provença a Arle i a Sisteron (mort el 1018), fill de Guillem I, fou pare del comte Jofre I de Provença a Arle (mort el 1063) ?avi de la comtessa Dolça I de Provença, muller del comte Ramon Berenguer III de Barcelona, iniciador de la segona dinastia comtal de Provença? i del comte Folc Bertran I (mort el 1050/54), que, pel seu matrimoni amb la comtessa Hildegarda, dita Eva, esdevingué comte de Provença a Forcalquier i foren avis de la comtessa Adelaida I de Provença a Forcalquier, vídua del comte Ermengol IV d'Urgell, iniciadors de la tercera dinastia del comtat de Provença a Forcalquier. A la fi del s XI la descendència del comte i marquès Guillem I l'Alliberador, posseïdora dels drets indivisos sobre el comtat i el marquesat de Provença, acabà com hem vist amb femelles, les quals transmeteren llurs drets als comtes de Tolosa, de Barcelona i d'Urgell. Tots aquests cohereus passaren al s XII amb rivalitats a causa del dit indivís i, finalment, Provença fou partida en tres estats, els límits dels quals foren marcats aproximadament pels tractats del 1125 i del 1195. El marquesat de Provença, que quedà per als comtes de Tolosa, fou format amb el comtat d'Avinyó de Venaissí (conegut també amb el nom de Comtat i que passà als papes de Roma per cessió d'Alfons de Poitiers), amb Aurenja i Carpentràs i la terra d'Argence, amb drets eminents sobre el comtat de Dia (refermats per un homenatge fet pel comte de Dia el 1189. El comtat de Forcalquier, a vegades dit de l'Alta Provença, que restà assignat a la branca del Casal de Barcelona sorgida dels comtes d'Urgell, amb capital a Forcalquier, i amb el Gapencès, l'Embrunès els bisbats d'Apte i Sisteron i el Champsaur (que de tant en tant pagava una quèstia com a reconeixement de la seva pertinença al comtat). Posteriorment, el 1155, una rectificació fronterera de la diòcesi de l'Embrunès portà la frontera del comtat més amunt de l'Argentera, sobre l'alta Durença. Forcalquier s'uní al comtat de Provença, p
