Glosario de Términos

privilegi

Territorio, feudalismo y sociedad - Sin Asignar

Avantatge exclusiu o excepcional, exempció d'una obligació, de què hom gaudeix per concessió d'un superior o per una circumstància pròpia. Disposició d'excepció, concedida pel rei a una població o territori (Recognoverunt proceres a Barcelona, Querimonia a la Vall d'Aran) o a una determinada classe de persones, com els nobles (Privilegi de la Unió) o a un estament de les corts. Era donat sovint com a recompensa a favors fets i tenia generalment caràcter irrevocable. Des del 1283 els privilegis adquiriren caràcter de llei feta a les corts i com a tal paccionada, ratificatòria de privilegis atorgats per Jaume I. Aquest caràcter fou afirmat per l'obligació del rei, del lloctinent general i dels altres oficials reials de jurar-ne l'observació juntament amb la dels usatges, lleis, constitucions, furs, en jurar el càrrec. No era lícit de concedir un privilegi contrari a un d'anterior i només era revocable pel monarca en cas d'ús contrari per part del privilegiat. A partir del s XV la seva importància tendí a decaure, ja que només eren atorgades meres confirmacions dels ja existents. Document on consta la concessió a perpetuïtat d'un privilegi. Anomenat normalment diploma quan és concedit per sobirans, el mot sol indicar els emanats de la cancelleria papal. Les cancelleries reials n'expediren, en pergamí, i eren anomenats diversament: precepte privilegi rodat, privilegi reial major, carta, etc. Sovint eren inserts en compilacions generals, o particulars de poblacions, generalment enquadernats en un volum (llibre de privilegis) i miniats.

Término del Día

sagrera:

Terreny sagrat, posat sota la protecció i immunitat eclesiàstica, que envoltava les esglésies consagrades. Comprenia l'església, el cementiri i l'espai inclòs dintre les trenta passes que el bisbe concedia a l'església el dia de la seva consagr...

Leer más